EN TARRAGONA

Los días 10 y 11 de Mayo, en el Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili se realizaron las Jornadas Salvador Allende, con el objetivo de dar a conocer a las nuevas generaciones los valores de justicia social y solidaridad que inspiraron la vida del Presidente Allende y debatir sobre su vigencia y su influencia en la sociedad actual.

dimarts, 1 de maig del 2012

Emilio Pacull


"Hay personas que se niegan a hablar y otras que deciden hacerlo. Gracias a estas se puede reconstruir la historia":       Emilio Pacull





Nacido en Chile, Emilio Pacull trabaja para el cine y la televisión en Francia. donde lleva viviendo la mayor parte de su vida, Ex-alumno del IDHEC (Instituto de Altos Estudios de Cinematografía), ha trabajado de asistente de auténticas leyendas del cine como François Truffaut, Roberto Rossellini, Miguel Littin y Costa-Gavras. Ha escrito y realizado varias ficciones para la televisión francesa y más de 30 documentales entre los cuales: Les enfants de rues à Mexico, Mémoires de la Terre de Feu, Alejo Carpentier Ici et la bas Les Orphelins du Condor, Hollywood y el Pentágono, han sido presentados y premiados en diversos festivales internacionales. Héroes Frágiles es su segundo largometraje para el cine. Actualmente prepara Mr. The President, documental de 90 minutos en torno a la figura del “Presidente” de los Estados Unidos en el cine y en el inconsciente colectivo de la sociedad norteamericana.

En 1988 su película de largometraje Tierra Sagrada fue seleccionada en el Festival de Cannes donde recibió el Prix de la SACD y el Prix de la Fundación GAN.

En el año 2011,  en el contexto de las "Jornades de Drets Humans i Cinema de Tarragona", nos presentó su película Héroes Frágiles y dictó una interesante "master class" al público de la ciudad.





SINOPSIS: El 11 de septiembre 1973, Augusto Olivares, uno de los más cercanos colaboradores de Salvador Allende, se suicida minutos antes que el Presidente de Chile decida poner fin a su propia vida. Emilio Pacull, hijastro de Olivares, revisita el Chile de hoy. En un paisaje de neo-liberalismo desenfrenado, entre sobrevivientes y desaparecidos, sirviéndose del cine como instrumento de reflexión y condena, Pacull analiza el acontecimiento como un ejemplo de destrucción de la utopía.

19 comentaris:

  1. AMÈLIA ESPLUGAS ESTEVE11 de maig del 2012, a les 10:14

    AMÈLIA ESPLUGAS ESTEVE- DNI 47106206-K

    Heroes Fragiles. Una pel·lícula documental que, una vegada més, ens mostra els fets de l'11 de Setembre de 1973.

    El film fa un repàs a la història de Xile en aquells temps, buscant testimonis, records de familiars i desepareguts, fotografies de mort i velles pel·lícules. Al veure el documental pots notar com se t'encongeix el cor. Sentir i veure els testimonis, els amics i familiar de persones que van ser torturades i més tard, assassinades per miltars sota ordres.

    Un dels supervivents que més m'ha cridat l'atenció és un civil al qual li van assassinar el seu germà i ens diu que està convençut que no val la pena desfer-se de la vida, tan bonica, per un procés social.
    Realment crec que té raó en part però, fins a quin punt hauriem de viure en situacions injustes per a canviar de parer i pensar que si que val la pena jugarte-la per un motiu així.

    Per l'altra banda, evidentment, m'estimo la vida i aprecio tots aquells moments que puc viure en aquest món. Però aquest món neoliberal que es desmonta és una poma podrida.

    La pel·lícula m'ha agradat. Puc dir que m'ha agradat perquè m'ha transmés emocions, m'ha fet sentir angoixa i pena per les morts dels amics i familiars testimonials, les fileres de cadàvers en les morgues, els suicïdis.

    ResponElimina
  2. Trágiques imatges,imatges que et conmouen, que et fan pensar, i recapacitar. Davant situacions i moments així, com els reflectits en el film, un es planteja si val la pena lluitar, cridar i tornar a cridar, defensar el que vols i estimes. Fer-ho pot suposar jugar-s'hi moltes coses, alguns cops inclús la vida. Penso que val la pena lluitar, cridar amb la veu alta, no rendir-se, no quedar-se a l'hombra. Héroes Frágiles, ha estat una bona elecció per aquestes jornades. Moltes gràcies. Alba Mateu

    ResponElimina
  3. ROSALIA PIÑOL GUIRAL

    Crec que aquestes Jornades ens han permes veure dues grans pel·licules, moltes gràcies. Héroes frágiles té un gran poder visual gracies a la unió de fotografies antiges, films de l'epoca i actuals i les entrevistes. M'han impactat els testimonis dels fets, les diferentes visions, els amics i familiars de desapareguts i assassinats. Realment una molt bona pel·licula que explica la historia chilena i et fa reflexionar.
    gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, una pel·licula genial per acompanyar les Jornades. Moltes gràcies.

      Elimina
  4. Hola!
    Sóc Neus Domingo Garcia.
    Fins avui, no havia vist el documental de “Heroes fragiles”.
    Aquest va més enllà dels dolorosos episodis amb els que es va tenyir Chile. La pel·lícula narra la mort de Olivares, i la del propi Salvador Allende; així com també la història d’aquells valents defensors que van combatre en La Moneda.
    Un resum d’imatges impactants emotives d’amics i familiars de desapareguts que et fan reflexionar i t’arriben fins l’ànima.

    ResponElimina
  5. Cristina Miras Orries15 de maig del 2012, a les 8:52

    Agradecer la exposición de esta película. Imágenes muy duras pero reales, verídicas y solo nos pueden retransmitir un sentimiento de rebeldía, y de sufrimiento, pero nos conciencian de lo activistas que han sido las generaciones pasadas, y a las cuales debemos agradecer por muchos de los aspectos que normalizamos cuando han sido fruto de muchas luchas. Muchas gracias por exponernos esta película.

    ResponElimina
  6. Que película más bella, que duro lo que toca vivir, que forma tan dstinta de enfrentar la vida de acuerdo a los distintos personajes, el sentirse derrotados y el mantener la esperanza, encontrar quienes reconocen que hicieron mal y quienes no se arrepienten de ello, visiones de izquierda y visiones de derecha.... lindas imágenes y emotividad ante todo.
    Lo más dificil el re-encuentro.....

    Yo me quedo con la esperanza que trasmiten los hombre buenos y con la infinita tristeza de haber perdido una generación valiente y muy valiosa.

    Repito.... Que bello documental!!!

    ResponElimina
  7. Me encantó.... ¿existen más cosas de este director?.... me agradó mucho la limpieza de las imágenes, el detalle....

    ResponElimina
  8. Hola a todos,

    quisiera comentar que en internet se puede ver un documental del canal de Historia llamado "La última decisión de Allende". Lo he visto y es muy interesante, por cierto sale Joan Garcés de joven.

    Juan Carnerero Leiva

    ResponElimina
  9. Com a estudiant de comunicació em va encantar la realització de "Héroes Frágiles", cada una de les imatges i seqüències em van transmetre una sensibilitat molt bonica que anava perfectament lligada a la memòria de tots aquells valents fidels a la seva esperança de millorar el seu país, i que van tenir una vida tant dura i sacrificada.
    Sens dubte, és un film que et fa reflexionar i t'aproxima més a entendre aquella època i aquelles vides tant intenses, com la de Olivares.

    ResponElimina
  10. IGNACIO SOLER AGUILAR

    La película de Salvador Allende, me ha permitido conocer y poder ver quien era Salvador Allende y lo que representó para Chile. Se trata de un sustento a ese periodo abatido por el horror y la injusticia que vivió el pueblo chileno, propiciada por Nixon y ejercitada por Augusto Pinochet, tirano al servicio exterior y verdugo de su gente, que sembró el terror con una dictadura que evitó el crecimiento de esta nación por años.

    Recomendable para aquellos que quieran conocer más sobre el golpe de estado y la caída de un presidente admirado y querido por la mayoría.

    ResponElimina
  11. Núria Cortés Arànega21 de maig del 2012, a les 7:41

    A mi me gustaría intentar definir las dos películas que hemos visto durante las jornadas como la historia a través de las personas que han vivido esa parte de la historia, la historia viva, y no las palabras que se han escrito después de los hechos.

    Siempre se dice que la historia la escriben los vencedores, y es interesante ver, siempre que se pueda, las dos caras de la moneda.

    ResponElimina
  12. Hola,
    m'agradaria fer un comentari sobre les dos pelicules domcumentals que es van passar durant les jornades. Hem va agradar molt la forma senzilla com expliquen la arribada de Allende a la presidència, el seu periode durant la presidència i finalment com relaten el cop d'estat de Pinochet l'11 de septembre, on finalment el president es suicida. Tot això acompanyat per imatges i testimonis que van viure aquells temps revolucionaris, i com s'emocionen recordant aquells temps en que a Xile va haver-hi tants de canvis. Sense cap mena de dubte recomano les dos pelicules, per aquella gent que vulgui coneixer una mica més la història de Xile i veure a partir de testimonis reals com va succeïr.

    Francina Roch

    ResponElimina
  13. Fantástico documental sobre una realidad que deberíamos tener siempre presente, por desgracia no mucha gente es capaz de enlazar su vida con sus ideales, por eso podemos decir que Salvador Allende debe seguir recordándose y tener en cuenta lo que significó en la vida de miles de personas.

    Elena Segura

    ResponElimina
  14. Buenas tardes, soy Blanca Rupérez Cerqueda, estudiante de arquitectura.
    Quería felicitarle, ya que me ha parecido una estupenda película-documental. Muy bien ordenada y estructurada, y muy explicativa y aclaratoria pero personas que , como es mi caso, no somos grandes conocedores de los hechos y sus precedentes.
    Al ver la película, me surgió una duda no tanto relacionada con el hecho que se trata, sino con la realización del documental. ¿Coma ha conseguido encontrar a personas tan clave, pero a la vez tan anónimas para explicar de primera mano lo que sucedió? ¿Cuales son los procesos de investigación previa al documental y que periodo de tiempo aproximado conllevan?

    Un saludo.

    ResponElimina
  15. hasta ahora, no tenia mucha idea de quien era y que habia hecho Salvador Allende, ahora gracias a este fantastico documental conozco bastante mas y puedo decir que fue un hombre admirable.

    Noelia Segura

    ResponElimina
  16. Hola. Mi nombre es Gisela Marina Ponce

    En el transcurso de la película Héroes Frágiles me he sentido muy identificada, porque escuchaba hablar a las personas de Chile con esa sencillez y provocaban algo muy profundo en mi corazón. El sentirme identificada se debe a que he nacido en el país que está al lado de Chile, Argentina. Y tu película me ha recordado a muchas películas que he visto en Argentina sobre dictaduras argentinas, la dictadura de Videla, La Noche de los Lápices, el Cordobazo, el Rosariazo, la Guerra de Malvinas, etc. Siento a las personas de Chile muy cercas en el corazón y por estar tan cercas tenemos muchas cosas en común, culturales, música, comidas y cosas naturales como la Cordillera de los Andes.
    En la película hemos visto hablar a muchos de los héroes frágiles que atravesaron aquella época de Allende y lo sucedió posteriormente. Creo que existen muchos héroes frágiles por todo el mundo, por todas las naciones, por lo que es un privilegio ser cinematógrafo y poder conocer a estas personas para que formen parte del trabajo que has decidido hacer. Ellas hacen posible trabajos como el tuyo, testimonios a viva vos.
    Me gustaría hacerte solo una pregunta. ¿Qué opinas de países como los nuestros, como serán dentro de unos años, tú crees en que progresarán y volverán a tener niveles como tuvieron décadas atrás?

    Muchas Gracias
    Un abrazo muy grande

    Gisela Marina Ponce

    ResponElimina
  17. Jaume Batista Terradellas26 de maig del 2012, a les 9:53

    El film “Héroes frágiles” explica part de la història recent de Xile, a través d’entrevistes a testimonis de familiars de desapareguts, de protagonistes directes, de fotografies i de documents visuals de l’època.
    És una pel•lícula que t’emociona per que et situa en el context real i que et fa reflexionar al voltant de la frase d’Emiliano Zapata i que va popularitzar Dolores Ibarruri, “vale más morir de pie que vivir arrodillado”. No sé! El preu és tant alt! Però per altra banda, també és cert que res important, no s’aconsegueix sense sacrifici.
    Jaume Batista Terradellas

    ResponElimina
  18. gran visualització del que significa viure i morí per uns ideals, 100% recomanable! gracies!

    ResponElimina